L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
soc Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Jo soc la directora.
M'han portat uns socs d'Holanda i m'han fet llagues als peus.
Queda el soc del pi que van tallar.
[...]
., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per:
con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc.
en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi)
in [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.
S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).
S'escriu [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.
S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
bus amb què heu vingut:
quan és un pronom interrogatiu: Què vols?, No sé què hi ha;
quan és un pronom exclamatiu: Què dius ara!;
amb el significat de 'quid d'una qüestió': Encara m'han de dir el què, Cal analitzar tots els quès i els perquès.
S'escriu que en els casos següents:
quan és un [...]
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.
S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
, t, s i z: occident, reacció, arquitecte, cactus, facsímil, sacsó, èczema, etc.
S'escriu g, en general, davant de d, g, m i n: amígdala, maragda, suggerir, augment, dogma, estigma, cognom, impregnar, signe, etc.
Però hi ha mots cultes o provinents d'altres llengües que no segueixen aquesta pauta [...]
